Reunions: acord amb la UE?

Crec que cal felicitar una iniciativa presa pel Govern: fer part a la ciutadania de com s’està gestionant l’encaix a Europa.

Vaig assistir a la reunió duta a terme a Encamp. Si no sembla que es vulgui posar a debat, sí que s’està permetent que tothom sàpiga què es negocia i no deixa de ser interpel·lació de la població el fet d’adquirir públicament el compromís de portar-ho a referèndum.

El primer que cal constatar és que s’ha fet l’esforç d’elaborar un discurs. És un altre punt positiu. Fins ara, no n’hi havia.

Felicitacions per doble, doncs.

Dit això, al meu entendre, però, el discurs -que assumeix tot el que s’ha fet fins ara- grinyola. No m’ha acabat de convèncer. Concretament, en dos punts.

El primer fa referència a l’explicació de per què s’ha considerat com a no viable l’adhesió. Massa cara i no assumible, es va afirmar. Tanmateix, no es va donar cap argument vàlid real, ni cap xifra, per exemple, que justifiqués tal decisió. Potser és encertat. O potser no.

El 98% del finançament de la UE correspon als TOR (revinguts tradicionals) -amb essència: drets de duana de productes entrant a l UE i taxes del “sucre” així com el percentatge sobre l’IVA- i les contribucions nacionals (GNI) calculades en base amb el PIB i que varien en funció de les necessitats per equilibrar l’execució pressupostària de l UE. Aquest punt es va esbiaixar.

El segon correspon a la lliure circulació de mercaderies. Es va afirmar que l’acord ho contemplava. Alhora es va dir que integrava l’acord del 1990 sense cap modificació. Amb tot el respecte, l’acord del 90 no inclou la lliure circulació de mercaderies i no permet accedir al Mercat Únic. En aquest punt el discurs, no és que grinyoli, és que no correspon a la veritat.

Em ve en ment una pregunta: si referent al primer punt, de càlculs van haver-n’hi. No serà que es va dur a terme tenint en compte que, malgrat el que se’n diu, el segon no canviava?

Encara s’és a temps de rectificar.