El repte dels lloguers

El Copríncep episcopal durant la seva recent visita a Escaldes-Engordany recollint la problemàtica dels actuals lloguers, va considerar de màxima urgència la creació de pisos socials. Aquest es un problema compartit amb les principals ciutats d’Europa, que també hi estan buscant solucions. Totes les solucions que han tingut èxit parteixen d’una idea comuna. La llei de l’oferta i la demanda és inapel·lable, és a dir, la quantitat de pisos existents destinats a lloguer i el nombre de persones que vol llogar pisos determina el seu preu. Pel costat de la demanda de lloguer, aquesta s’ha incrementat tant per un canvi de mentalitat de les noves generacions que no volen estar lligades a una hipoteca, com per la dificultat per accedir a comprar-la per la exigència de les entitats bancaries per concedir finançament. Pel costat de l’oferta, els propietaris de pisos es veuen temptats per la rendibilitat que ofereix el fenomen dels apartaments turístics que ha convertit bona part dels pisos del nostre país en zones d’exclusivitat per al visitant esporàdic, cosa que deixa sense opcions de preu raonable llogaters residents i treballadors temporers. El nostre estat del benestar hauria de protegir aquells que no són capaços d’accedir a una llar. Per això és necessària la creació de pisos socials, com han fet a Viena, on han desenvolupat amb èxit un programa de pisos socials perquè fa més de 100 anys que l’ajuntament ho ha considerat un objectiu prioritari. Però com que el diner públic no és infinit, i la construcció de pisos socials no és immediata, el veritable repte consisteix que el mercat de la llar privada tingui incentius per dedicar-lo a lloguer, cosa que incrementa així l’oferta. Incentius per a la creació de pisos de lloguer com per exemple eliminar la cessió del 15%, i una regulació restrictiva dels apartaments turístics, incrementaran l’oferta de pisos de lloguer i ajudarien a moderar els preus dels lloguers.