Tradicions ancestrals

L’1 de novembre vam celebrar Tots Sants, la festa de tardor més esperada, durant la qual tenim el costum de menjar castanyes i panellets, i també és el moment de l’any que recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als nostres avantpassats. La nit abans, és a dir, la revetlla de Tots Sants, és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que, segons la creença, és en aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on han viscut. Per això era costum encendre espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que s’ acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina, perquè les ànimes poguessin trobar el seu camí. També s’encenia el foc de la llar perquè s’escalfessin, s’obrien les portes, es posava un plat més a taula parada per al difunt i fins i tot es deixava un llit preparat i calent amb el cobertor obert. Era usual tenir la precaució de treure els objectes dels racons, a fi de permetre a les ànimes que s’hi poguessin posar. Quan es feia la castanyada, s’ advertia els més petits de casa que no es mengessin totes les casta­nyes i en deixessin algunes per a les ànimes, ja que si no de nit els anirien a estirar dels peus mentre dormien. Si els menuts deixaven alguna casta­nya als peus del llit o en un altre indret de la casa, l’endemà hi trobaven un panellet, que havia deixat l’ànima. A d’altres llocs eren més habituals els bunyols en comptes de castanyes. En alguns pobles, els nens en posaven a cada graó de l’escala de la casa o pels racons, i d’altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se’ls enduguessin. La celebració de la Nit de les Ànimes també propiciava en alguns indrets de Catalunya processons carnavalesques semblants a les originàries del Halloween anglosaxó, amb representacions dels esperits que la tradició popular ha creat.