Cal perseguir la felicitat?

El 2006, la pel·lícula A la recerca de la felicitat va tenir un èxit rotund i glamurós. Will Smith interpretà la vida de Chris Gardner, un home que va suportar molts revesos, pobresa, abandonament i obstacles en la vida, però amb molt d’esforç i amb una ment oberta i plena de dosis d’optimisme, va saber afrontar i canviar la seva situació sense convertir-se en titella i víctima fatalista del destí.

El més lamentable és que molts busquem incessantment la felicitat en miratges d’elements satisfactoris materials. És més, com va assenyalar Viktor Frankl, ni tan sols hem de convertir-nos en corsaris a la recerca de la felicitat: “La felicitat és com una papallona. Com més la persegueixes, més fuig. Però si tornes l’atenció cap a altres coses, ella ve i suaument es posa a la teva espatlla. La felicitat no és una posada en el camí, sinó una forma de caminar per la vida.”

No som feliços quan perseguim la felicitat, va assegurar Jennifer Moss, oradora pública internacional, autora guardonada i experta en felicitat. La vida li va canviar després que el seu marit, un atleta professional, sobtadament es va paralitzar i li van diagnosticar el virus de l’Oest del Nil i la síndrome de Guillain-Barré. Després de sis setmanes practicant gratitud, es va recuperar miraculosament i va poder sortir de l’hospital sense ajut. Des de llavors, Jennifer impulsa el model HERO, basat en la gratitud: “Som més feliços quan no pensem en això, quan gaudim plenament del moment present, perquè estem lliurats totalment a un projecte que té sentit per a nosaltres i treballem per assolir un objectiu important o ajudant algú que ens necessita.”

Un concepte erroni de la felicitat és pensar que consisteix a estar de bon humor i content tot el temps, sempre amb un somriure a la cara. No és així; ser feliç i portar una vida plena consisteix a assumir el que és bo i el que és dolent, i a aprendre a reformular tot allò que és dolent.