Amb rostre d'infant

Fa uns dies es feien públiques dades sobre el risc de pobresa a Andorra i el resultat era que un 12,8% de la població està en risc de pobresa. Això demostra que cal que es continuï treballant per reduir aquest percentatge. Amb les dades sobre la taula, no tenim excusa per no buscar-ne les causes i no trobar les mesures per canviar aquesta xifra. Si per millorar un cosa primer cal quantificar-la, ja està fet, i ara cal posar fil a l’agulla perquè el que ens diuen també les dades és que les ajudes socials, si estan ben dissenyades, funcionen. Però també s’observa que la pobresa té rostre d’infant, especialment aquells que viuen en famílies amb un sol adult. Si el risc de pobresa entre la població en general està a prop del 13%, en aquestes famílies puja fins a quasi el 28%. El mateix passa amb la privació material severa, un 3,5% versus el 15,8%, o amb les llars amb baixa intensitat laboral, un 1,3% enfront el 6,2%. Els nens i les nenes són els últims responsables de la situació de risc en què es troben però en pateixen les conseqüències igual o pitjor que els adults. L’impacte per als infants que viuen en situació de pobresa pot ser un empitjorament de les seves condicions de vida, una convivència difícil entre pares i fills o una mala qualitat en la seva alimentació. Algunes de les propostes que fa l’Unicef en situacions similars són posar els infants i les famílies en el centre de les polítiques públiques, millorar l’eficiència en salut, educació i protecció a la infància, protegir les inversions destinades als infants i elaborar un pla nacional de la infància que inclogui mesures per reduir la pobresa infantil. Algunes ja estan incloses en la nova Llei sobre els drets de la infància. No podem no actuar, el cost de la inacció serà massa elevat per a les famílies i els infants en situació de vulnerabilitat. Cal actuar de manera immediata per evitar conseqüències irreversibles a mitjà i llarg termini.