Debats polítics

Són molts els amants de la política que esperen impacients els debats electorals per conèixer els arguments dels candidats. Però, si un debat polític ha de servir perquè els electors indecisos decantin el seu vot, en algunes ocasions aquests serveixen més aviat per a generar més desafecció per la polí­tica. En les passades eleccions a Espanya només vaig poder seguir una part del debat dels candidats catalans i el primer adjectiu que em ve al cap per a qualificar-lo és: lamentable. Els espectadors van haver de suportar tot un seguit de retrets, insolències, atacs als contrincants i, fins i tot, al moderador! També es va poder escoltar alguna fake news, destapada pels periodistes l’endemà del debat. Ben poques intervencions estaven lliures d’un to agre i, si els oients esperaven propostes dels polítics, de ben segur que no en van treure gaires conclusions i es van quedar amb una sensació de buidor. El debat també va donar la imatge d’uns polítics incapaços de respectar el torn de paraula, amb constants interrupcions dels uns i dels altres i alçades de veu; tota una sèrie d’intervencions impròpies del que s’espera d’uns polítics que pretenen governar. Entenc que un debat ha de ser un bon exercici democràtic i ha de servir per generar diàleg entre els candidats. Tot i la inevitable rivalitat entre els contrincants, el debat ha de ser constructiu i permetre als electors conèixer els posicionaments i arguments dels uns i dels altres, i aquest hauria de ser el principal objectiu dels candidats. Les intervencions haurien de buscar l’aportació de valor al debat i, d’aquesta manera, els candidats guanyarien més credibilitat en el seu discurs. En poques setmanes començarà la campanya de les eleccions comunals, amb els seus corresponents cara a cara. Només desitjo que els electors tinguin uns debats a l’altura del que es mereixen, amb diàleg, arguments, propostes i sobretot respecte.