Fracàs social

El departament d’Estadística del Govern ha publicat els resultats de l’any passat, deixant ben clar que existeix un risc de pobresa i d’exclusió social, amb una taxa de pobresa d’un 12,8%, amb una privació material severa del 3,5% i un risc de pobresa o exclusió social del 15,7%. La realitat és tossuda i aquestes xifres demostren l’estrepitós fracàs de les polítiques socials de DA durant els últims vuit anys. Si a més a més hi afegim que un 18,8% dels llogaters assumeixen unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels ingressos i que un 17,2% de la població no pot permetre’s una setmana de vacances l’any, l’estat d’emergència social està més que demostrat. L’USdA ha proposat en nombroses ocasions la necessitat d’augmentar els salaris i les pensions dels habitants del Principat d’Andorra, aportant solucions que no fossin traumàtiques, entre les quals hi havia les d’augmentar cada any salaris i pensions un 2,5 % amb la finalitat d’aconseguir augmentar el poder adquisitiu de la població andorrana un 10% en una legislatura, és a dir, en 4 anys, plantejament desestimat pel Govern de DA. Una altra proposta que l’USdA va posar sobre la taula va ser d’imposar per llei una tretzena paga, amb la finalitat d’augmentar el poder adquisitiu dels habitants del Principat; recordem que als països veïns ja estan amb la catorzena paga, i també ha caigut en sac foradat. El que més indigna és que el Govern de DA no ha aportat ni una sola mesura correctora en vuit anys de congelació salarial, fet que ens ha portat a una fractura social, i fa que avui en dia els salaris i les pensions dels andorrans estiguin completament desfasats respecte al cost de la vida del país. Què espera el Govern per reaccionar apujant el salari mínim? Així l’únic que aconseguirà serà que aviat el salari mínim d’Andorra sigui el més baix d’Europa i, a més a més, s’haurà carregat la classe mitjana i la classe treballadora andorrana.