Stop mentides

En un Estat democràtic i social homologat, els ciutadans han de ser éssers crítics i exigents. Els grups de pressió civils organitzats reivindiquen millores socials. És la quota que han de pagar els governs, i així es va avançant progressivament en la escala de valors de l’assoliment del progrés social, i també de l’Estat del Benestar que a mesura que es va aconseguint, les crisis econòmiques cícliques en fan estralls.

Ja fan part dels usos i costums, els viatges i desplaçaments dels col·lectius d’Andorra, que per magnificar les seves demandes, acudeixen a reconeguts fòrums internacionals, a reclamar uns drets que les autoritats andorranes presumptament i segons la seva perspectiva, no els reconeixen. De sobres són conegudes les visites sindicals a les seves capçaleres internacionals respectives. Els tribunals internacionals del Dret de l’Home i altres representen fefaentment aquesta recerca d’empara dels qui veuen els seus drets trepitjats. Totes aquestes accions són legítimes i formen part del joc democràtic.

És cert que la delegació oficial no va treure profit de la seva al·locució i no va tenir el seu millor dia a la Cedaw, la comissió de l’ONU en defensa dels drets de les dones. La posició d’Andorra davant de l’avortament és altament incòmode i tots ho sabem. És obvi que si es despenalitza l’avortament, el nostre equilibri institucional es tensiona i rebenta el Coprincipat. En aquest caldo de cultiu i aprofitant la imperícia de les presentacions oficials, el radicalisme present a Ginebra va mentir, en presentar un relat mesquí, miserable i fals de la condició de la dona quan afronta un avortament a Andorra. Incomprensiblement, un organisme seriós com l’ONU s’ho va empassar. I ara caldrà fer molta pedagogia, dissipar dubtes, tot i ser políticament correctes i activar les mesures dites d’acompanyament, per dur a terme les interrupcions de l’embaràs fora de les nostres fronteres.