Cara feliç, cor palpitant!

Si avui és dimecres, augmenta el risc estadístic de patir angoixa. Primer contacte amb el telèfon, que ha fet de despertador, i l’única notificació és de la bateria (càrrega completa). Sense cares contentes ni cors que palpiten, és l’hora de preparar el cafè! Als Estats Units, Crisis Text Line, una mena de telèfon de l’esperança a través de missatgeria, va monitorar i analitzar el contingut de les comunicacions entre voluntaris i persones assistides. El resultat de l’estudi va demostrar que el dimecres és el dia de la setmana en què més situacions de crisi es resolen i que, quan en les comunicacions s’utilitzen emoticones, l’estat emocional de l’assistit millora perquè és més fàcil l’expressió de les emocions. Les emoticones s’han instal·lat en la llengua natural, la forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives, i l’han enriquit i simplificat alhora. No disposen d’una sintaxi precisa, però comparteixen amb la llengua natural la tendència a l’economia lingüística. És a dir, segueixen el principi del mínim esforç i màxim rendiment. Comprendre aquesta barreja de llenguatges és necessari per evitar ensurts o garantir alegries. Recentment, Facebook i Instagram han decidit bloquejar els usuaris que utilitzen l’emoticona del préssec o l’albergínia per substituir les natges o el sexe masculí en missatges de contingut sexual. D’altra banda, segons un estudi, per seduir algú a cop de missatge, la cara que envia un petó, fa l’ullet o té les galtes vermelles per vergonya augmenta la possibilitat d’èxit, mentre que no utilitzar-ne cap predisposa a militar en la solteria. Una altra curiositat: l’emoticona més utilitzada en 212 països és la cara que riu a llàgrima viva i, de fet, l’any 2015 Oxford Dictionaries la va escollir, sense ser-ho, paraula de l’any. No és així a França, que, fidels al je t’aime, prefereixen el cor, sense saber si, com passa amb les paraules, també se’l pot emportar el vent.