Les set claus
Ciutats on volem viure
Dimarts passat Amida, juntament amb Autea, i amb el suport de Govern, Bomosa, Arteks i Vall Banc, va celebrar la Jornada Ciutat amable per parlar, intentar definir i debatre sobre el concepte d’una ciutat amable, sense sorolls, olors, menys contaminants, inclusives, més habitables, sostenibles i apoderades. Ciutats on totes les persones sigui quina sigui la seva condició puguin gaudir de més espais verds i més zones per a vianants per passejar o circular amb bici, cadira de rodes, cotxets de bebès, crosses o bastons. Ja sabem que cada ciutat té les seves particularitats i en concret a Andorra, degut a la seva orografia, sabem que molts entorns són difícils d’adaptar, però intentar arribar a la seva màxima adaptació seria un èxit, un exemple i un referent com a país apoderat que basa el seu disseny urbà centrat en la persona, les seves necessitats i la seva diversitat funcional. Una ciutat amable no pot defugir de les necessitats de les persones amb condicions especials fent les adaptacions necessàries perquè en puguin gaudir plenament i en igualtat de condicions. L’article 9 de la Convenció internacional de drets de les persones amb discapacitat, i que Andorra va signar el 27 d’abril del 2007 i va ratificar el 10 d’octubre, tal com ens va recordar Pep Solé en aquesta jornada, marca l’accessibilitat com a dret a fi que les persones amb discapacitat puguin viure independentment i participar plenament en tots els aspectes de la vida, i els estats part han d’adoptar mesures pertinents per assegurar l’accés de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com en rurals... Continuem, doncs, fent camí vers una ciutat i un món més accessible.