Les set claus
Nou model de compres
Cal trobar una nova fórmula perquè les compres a Andorra tornin a ser exclusives
A l’espera del balanç oficial de la nova edició de l’Andorra Shopping Festival, els comerciants ja han fet el seu. La campanya impulsada per Andorra Turisme ha comportat una major afluència de turistes. Només calia passejar-se pels carrers comercials per a constatar-ho. Ara bé, tot i que l’increment de visitants ha generat un augment de les vendes, les xifres no han estat les esperades pels comerciants, i encara menys per als que estaven fora de la zona privilegiada amb les activitats.
Fa dècades que l’economia andorrana depèn en part del turisme de compres, però estem perdent l’exclusivitat amb què atrèiem els forans que venien de compres a Andorra. Al marge del diferencial de preu, ja no som l’Andorra del Duralex ni dels productes francesos que els espanyols no trobaven a les seves botigues. Ja no tenim aquells productes ni aquelles marques diferents que feien que els turistes vinguessin expressament a Andorra per adquirir-los. La globalització ha provocat que passejar-se pel mig de l’avinguda Meritxell sigui el mateix que passejar-se per qualsevol carrer comercial d’una altra ciutat. A aquest fet s’han afegit, des de fa uns anys, les compres per Internet. Tot plegat està fent desaparèixer les compres exclusives per deixar pas a un comerç de low cost. El nostre model s’està esgotant.
Crear experiències de compra com les que pretén el Shopping Festival és una forma de maquillar el model. Un sistema amb un elevat cost –600.000 euros per dos caps de setmana– i que només permet atreure els turistes en una zona comercial ben concreta, deixant de banda els comerços d’altres zones. Si realment volem tornar a recuperar l’època del Duralex, caldria trobar una nova fórmula perquè les compres a Andorra tornessin a ser exclusives, i això no es pot aconseguir amb la inversió desmesurada d’un Govern per distreure els turistes. Cal cercar un nou model real de comerç i tot això amb la implicació del sector.