Enjoy the silence

Quan s’apropen les eleccions, els elegits, els elegibles es dediquen a ensenyar paquet. Hi ha cops de colze als hemicicles, als fòrums, a la premsa en general, per fer-se ben perceptible prop de l’aparador polític. A punt d’encetar la campanya oficial, les declaracions, les mocions, les intervencions, dissenyades i dosificades de ben segur per spins doctors, recerquen una visibilitat privilegiada, tot i que moltes d’aquestes accions es poden identificar, si em permeteu, amb una expressió francesa: Le feu n’en vaut pas la chandelle. Una sessió de Consell General a quatre dies d’encetar la campanya per a les EC2019, pot donar molt de joc. Les promeses realitzades en el moment i el lloc clau recerquen captar un nínxol de vot ben definit i disparen apassionadament al cor de la banda dels indecisos. El tema social dels habitatges, capitalitzat per l’oposició socialdemòcrata, l’ofensiva governamental actuada en diversos fronts, en el foment de la igualtat de gènere, per pal·liar el mal regust d’un desafortunat viatge a Ginebra, en són dos exemples ben característics, on els dircoms dels partits polítics treballen per aconseguir un màxim aprofitament, a la contesa electoral. No obstant això i en la línia exhibicionista que vaig descrivint, voldria destacar una intervenció al Consell General que m’ha frapat per la seva poca substància i debilitat: un grup parlamentari de l’oposició, pensa i proclama que s’ha de parlar més de pensions i menys d’acostament a Europa... Jo entenc que tot executiu és polièdric i es compon de diverses carteres ministerials que porten dossiers, tots diferents i importants per a l’acció de govern. Dir que el tema de les pensions de jubilació és cabdal, no passa de ser una “peregrullada”, una evidència que tothom compartiria. I aquesta vacil·lada li atorgarà vots a les parròquies no sudistes?