Promeses electorals

Farem un mirador singular a la Comella, reactivarem la part alta d’Escaldes-Engordany, augmentarem el sou dels treballadors comunals, construirem un funicular que torni a unir Encamp i Engolasters, solucionarem el problema de l’habitatge (o crearem un model d’habitatge cooperatiu o promourem la cessió de ter­renys per a la construcció de pisos de lloguer, ja que per a aquest tema estrella tothom té una solució miracle), crearem una residència d’estudiants a Sant Julià de Lòria, farem una Andorra en miniatura i atraurem 70.000 turistes, etcètera. No han passat ni quatre dies des de l’inici de la campanya electoral que ja afloren tota mena de propostes, moltes totalment surrealistes. En aquest sentit, no m’hauria sorprès llegir que algun partit prometi un tren d’alta velocitat entre Andorra capital i Barcelona, neu abundant per a tota la temporada d’hivern o la creació d’una agència espacial andor­rana, tipus la NASA però en més petita! Promeses, promeses i més que promeses. El meu escrit, avui, no pretén, però, analitzar les promeses electorals de les 21 candidatures que es presenten (i encara menys de classificar-les de la més factible a la més divertida, per no dir impossible de dur a terme), sinó que fer reflexionar la ciutadania sobre les promeses electorals i el fet que moltes no es concreten mai, ja que sempre és molt més fàcil parlar que executar. En efecte, penso que caldria tenir per llei l’obligació que cada Govern i cada comú, en finalitzar el seu mandat, publiqui el grau de concreció del programa electoral mitjançant el qual va ser votat i va accedir al poder. I respongui davant de la ciutadania en cas que els resultats no siguin els esperats (es podria establir un percentatge mínim d’execució del programa, per exemple), ja que no es pot tolerar que els polítics prometin meravelles abans de les eleccions, amb l’únic objectiu d’atraure electors, i que després no actuïn o actuïn poc.