Les set claus
Més que unes comunals?
Som a l’equador de la campanya electoral. Sabem que la lectura que es fa d’aquesta contesa és la de les repercussions que té en clau nacional, posant a prova la coalició de govern de dretes entre Demòcrates d’Andorra i Liberals d’Andorra i que ben pot capgirar la situació política d’aquests darrers vuit anys.
Per evitar-ho, no han badat boca per fer pactes a tort i a dret per presentar llistes. De junts a units, d’units a junts. Que originals! Es presenten amb programes de continuïtat, de defensa de la feina feta – estigui bé o no– i farcits de boniques imatges. Projectes que tornen a reaparèixer en el paper sense trobar un millor lloc. Pur aparador. Un projecte desgastat i que no engresca massa més enllà del seu propi electorat. Algú demanava comparar programes i, el més important, valorar el grau de compliment de programes anteriors. Un exercici necessari per veure que el paper pot aguantar-ho tot, menys els clips i les grapes.
Nosaltres, les i els socialdemòcrates, ens presentem amb un projecte que té credibilitat i coherència ideològica. Un projecte que significa canvi en les maneres de fer política, que reclama la participació activa de la ciutadania en els afers comunals i la transparència en la gestió dels recursos públics. Un canvi en les institucions que esdevé vital mentre que el nostre sistema electoral no permeti major pluralitat i representativitat, amb consells de comú que prenguin decisions consensuades i on hi hagin oposicions capaces de tirar endavant els seus projectes i no les minories actualment arraconades.
De tots nosaltres depèn de continuar amb un model esgotat, que no ret comptes a la ciutadania del que ha fet (o no) i que ara s’ha atrinxerat i parapetat darrere de pactes inversemblants i difícils de justificar –malgrat que alguns s’entestin a provar-ho cada dia– més enllà d’evitar, al preu que sigui, el canvi que la nostra ciutadania i parròquies necessiten: uns llocs per viure, sostenibles i justos.