Les set claus
Sense vot però amb neu
Ja tenim aquí les eleccions comunals i cal dir que no tots els programes electorals inclouen accions relacionades amb la infància. Tot i això, celebrem que alguns sí que n’inclouen, com mantenir els Consells d’infants, entre d’altres. Perquè, malgrat que els infants no voten, sí que tenen el dret de ser escoltats i que les seves opinions siguin tingudes en compte en aquells temes que els afecten. Actualment estem veient cada vegada més sovint com molts joves que encara no tenen dret a vot estan alçant la veu per fer que els adults, en l’àmbit individual però més especialment adreçant-se a empreses i governs, canviem la nostra manera d’actuar. Tenim exemples d’activistes joves a favor del medi ambient, donant suport al dret a l’educació, contra la violència de gènere. I si volem que recuperin la confiança en les institucions i les empreses, els hem d’escoltar, els hem de deixar que participin més en les decisions que es prenen, car moltes vegades ja aporten solucions als problemes que veuen. I els Consells infantils comunals en són un molt bon exemple. Els consellers i conselleres infantils treballen propostes per a la parròquia que els comuns es comprometen a posar en marxa i aquells que ho fan, se n’adonen que acaben aportant millores per a tothom, infants i adults. Però d’escoltar-los només no n’hi ha prou. Cal passar a l’acció. Amb un marc normatiu pensat amb i per als infants, amb informes sobre la situació de la infància i l’adolescència, amb una estratègia comunal amb perspectiva d’infància, amb l’anàlisi i l’avaluació de l’impacte que les accions (o les inaccions) tenen en el benestar dels nens i nenes, amb una bona coordinació entre departaments, així com amb altres administracions i entitats i amb prioritat pressupostària. Esperem que els nous equips comunals mantinguin el compromís amb la infància i siguin certificats de nou com a parròquies amigues de la infància per l’Unicef!