Educar en política

Dimecres passat, amb motiu de la commemoració del Dia universal dels drets dels infants, alumnes dels tres sistemes educatius del país van posar-se a la pell del cap de Govern i dels ministres, assumint les tasques i els càrrecs del gabinet ministerial. Aquesta proposta, de ben segur, va permetre que els 13 alumnes escollits poguessin entendre una mica més bé el funcionament d’un Govern. Accions com aquestes poden contribuir a millorar la implicació dels joves en la política i, de generació en generació, transmetre la importància de la tasca dels governants. Celebro que l’actual consell de ministres hagi aprovat repetir la iniciativa de cara als propers anys.

Les estadístiques de participació de les darreres eleccions, tant comunals com generals, mostren, en tots els casos, una menor participació dels joves de 18 a 25 anys respecte a les franges d’edat superiors. Aquestes xifres es poden interpretar, en part, per la desafecció per la política d’alguns joves. El dret de vot hauria de ser vist, des de les edats més joves, com una oportunitat de manifestació de la pròpia voluntat. Per això, des del meu punt de vista, l’educació hi té una importància cabdal.

D’altra banda, els polítics no sempre reben la imatge desitjada ni la confiança esperada, i se’ls acusa de només voler ocupar una cadira. Aquestes crítiques simplistes d’alguns ciutadans poden cedir amb una millor pedagogia, transmetent la importància de la política i de la necessitat de tenir persones que s’hi dediquin. Només així es pot garantir el funcionament de les institucions i permetre, alhora, una regeneració de la vida política. Accions com el Consell dels joves en els comuns o la nova iniciativa del consell de ministres de Govern, de ben segur contribueixen a acostar els joves a la política i a millorar la consideració d’aquesta activitat. Incidint a través de l’educació es pot aconseguir una visió més saludable de la política.