Coherència 'made in e-e'

Diumenge 15. El resultat electoral a Escaldes–Engordany esdevé del tot incert. La correlació de forces es presenta a priori anivellada, entre les dues maquinàries que apareixen com a destacades. Alguns politòlegs fan travesses, replicant els resultats de les eleccions generals de l’abril. Ara la variant és considerable, però amb els paràmetres contradictoris: cal destacar que l’acord del d’acord 1.0 ja no és vigent, va ser de curta volada i l’escissió, que fou de caràcter nacional, fa que les cartes del joc s’hagin de tornar a distribuir. L’especificitat de la contesa a Escaldes–Engordany és també més subtil que a les altres parròquies, ja que l’acord del d’acord 2.0, aquest embastat just després del desacord del d’acord 1.0, tampoc ha reeixit. Ja que tothom entén la coherència com un bé prèmium de gran qualitat democràtica i que malauradament està devaluada, cal observar que hem tornat a aquesta preuada coherència a Escaldes–Engordany, on s’han tancat aquestes dues llistes potents, sense coalicions estranyes que puguin tenir algun tuf d’incongruència. Les dues propostes legítimament favorites són unitàries, buides d’aliances i els electors podran escollir a partir d’un material homogeni i uniforme, ben apropat a les doctrines i filosofies dels partits corresponents, i l’elector podrà escollir entre dues opcions ben determinades. Aquest fet s’ha de recalcar i facilita la lectura, la comprensió i l’avinentesa del vot de cadascú. No obstant això, hi ha l’excepció que confirma la regla: una part dels dissidents històrics del Partit Socialdemòcrata, tot i ser recalcitrants a l’hora d’abandonar l’etiqueta progressista, m’han volgut desmentir i rebatre la teoria, practicant una aliança amb un partit històric que qualificaré d’exòtica. És evident que aquesta tercera llista serà un outsider que s’ha de tenir en compte, i que a l’escrutini pot fins i tot ser jutge i àrbitre a les EC2019 a e-e.