Qui dia passa, molt empeny!

El 2019 comença a fer figa i, com si d’una empresa es tractés, és moment de fer balanç. Informativament, ha estat any d’eleccions, canvis de Govern i debats sobre l’avortament (de cues i aeroports, l’és cada any!) Lingüísticament, ho ha estat d’emergència climàtica i animalista, les paraules escollides neologisme de l’any per l’OBNEO, l’Observatori de Neologia.

Des del 2014, l’OBNEO, el grup de recerca de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF que analitza l’aparició i ús de neologismes, i l’Institut d’Estudis Catalans proposen una llista de 10 paraules candidates d’entre les quals, per votació popular, se’n corona una. Enguany, però, la diferència de vots ha estat tan minsa que el podi el comparteixen dues expressions que demostren sensibilitat social pel medi ambient. Les coronades s’han imposat, per ordre de votacions, a trap, vermuteria, exoplaneta, umami, residu zero, xipar, pactòmetre i bicitaxi.

En llegir la llista, sorprèn que les propostes no siguin normatives perquè formen part de la llengua del carrer de fa temps. Sense anar més lluny, la situació d’emergència climàtica no ha sorgit aquest 2019. Ara bé, afegeix càrrega emotiva a expressions anàlogues com escalfament global o canvi climàtic, i fa evident que actuar és ja una urgència i una obligació (pregunteu a la Greta Thunberg o als activista de Fridays for Future!).

L’aparició de neologismes demostra la plasticitat de la llengua per descriure i adaptar-se al món en què vivim: una societat que ja no pren el vermut al bar del poble, sinó a la vermuteria, ha substituït la cançó protesta pel trap, viatja en bicitaxi perquè li preocupa el medi ambient, a la cuina experimenta amb l’umami i, qui té animals domèstics, els xipa. Vista així, és una societat moderna i compromesa. De la llista inicial, però, en va desaparèixer MENA, acrònim de Menor Estranger No Acompanyat. A algú no li agradava aquest neologisme.