Drets que no utilitzem

Diumenge passat els andor­rans estaven cridats a les urnes per elegir els nous mandataris comunals. No obstant això, si hem de fixar-nos en xifres, personalment em fixaria en les de l’abstenció –29,22% (Canillo), 32,13% (Encamp), 26,54% (Ordino), 48,87% (la Massana), 51,11% (Andorra la Vella), 38,57% (Sant Julià de Lòria) i 41,80% (Escaldes-Engordany)– ja que ha estat important i, en certa manera, preocupant. Unes eleccions, siguin generals o comunals, haurien de ser la consagració de la democràcia i la festa de la ciutadania, ja que aquest dia s’empodera el poble o, dit d’una altra manera, se li concedeix el poder de decidir qui el representarà. No obstant això, diumenge passat l’abstenció va ser globalment, totes parròquies incloses, de més d’un 40% (de 43,46% exactament), que implica que quatre de cada deu persones no van acudir a les urnes. Cal destacar que el dret de sufragi actiu, dret polític i constitucional que tenen els ciutadans de votar i escollir els càrrecs públics, és un dret relativament recent, pel qual s’ha hagut de batallar, ja que encara fa poc alguns col·lectius, com ara les dones, eren exclosos del dret de vot. I el fet de no utilitzar-lo avui en dia, aquesta desafecció de part de la ciutadania vers aquest exercici democràtic, anul·la la lluita que durant segles i segles homes i dones van dur a terme per tenir dret a decidir. I si intentem esbrinar quines poden ser les causes d’aquesta manca de participació crec que podem citar, sense ser exhaustiu, els moviments polítics estranys que es donen dar­rerament (l’elector no sap per qui vota ja que els partits s’agrupen i es desagrupen en qüestió de mesos), la manca de confiança en les institucions en general (els escàndols, tràfic d’influències i malbaratament de fons públic són el pa de cada dia). Si volem invertir la tendència, crec que cal una nova manera de fer política. Però, els nostres polítics hi estan preparats?