Les set claus
En un funeral
Estima fins que et faci mal. I si et fa mal, no tinguis cap dubte que és bon senyal.
En una capital de províncies es va celebrar un funeral al qual van assistir milers de persones. L’església va quedar desbordada, plena de gom a gom. I a fora hi havia centenars i centenars d’éssers humans a peu dret. Un senyor que passava per allí i que no havia conegut el difunt, en veure aquella gran congregació de gent, va preguntar a un dels que esperava la sortida del fèretre, qui era aquella persona que s’havia mort. Un gran empresari?, un artista conegut?, un polític de renom? Aquell bon senyor li respongué: “Senzillament un home de la ciutat, una persona normal, un jubilat d’una petita empresa, un home que va dedicar la seva vida a fer el bé, a preocupar-se per tothom, a acollir els més desvalguts, a donar almoina a qui ho necessitava, amic de tothom, un home que mai va parlar malament de ningú i que va regalar amor a pleret durant tota la seva vida.”
El creador ens ha construït com a éssers interdependents. El contacte humà amb els nostres semblants és un element imprescindible en la nostra existència. I del contacte i la interrelació amb els nostres semblants, neix l’estimació i l’amor. Estimar i sentir-te estimat és una de les millors riqueses a les quals podem aspirar. Ser ric en amor és una benedicció del cel. I sentir-te estimat és directament proporcional al que tu estimis; com més amor dones, més amor reps. Aquesta és una regla que gairebé mai falla.
No hi ha satisfacció més gran que estimar i sentir-se estimat. Però insisteixo, sobretot estimar. És un precepte universal que professen totes les religions, és comú a totes, i fins i tot, aquells que no creuen en el més enllà estan d’acord que proporciona alts nivells de satisfacció personal.
A què millor pots aspirar que a sentir-te estimat? L’amor és la principal font de vida, és el manà caigut del cel que ens esperona a viure i que dona sentit a la nostra existència. Estima i et sentiràs feliç, seràs estimat i et sentiràs molt feliç.