Les pedres, Valira a baix

Més enllà del que suposa constatar qui ha guanyat o no unes eleccions, que sempre, sempre, cal agafar-ho amb guants de làtex i pinces estèrils ja que tothom intenta “arrimar el ascua a su sardina”, com diuen els de baix, és interessant escoltar i digerir, i això és cabdal, les manifestacions, gestos i més signes que es veuen un cop finalitzat un escrutini com el de les comunals. (Perdoneu perquè la frase és un pèl llarga). Cal digerir-ho tot amb pausa, perquè si l’anàlisi la fas a tocar de la proclamació de resultats, et pot quedar en una reflexió massa superficial. Ha guanyat qui ha guanyat. I no ha gua-nyat qui diu i rediu que ha guanyat. És que és de traca i mocador. I això és així, peti qui peti, en l’àmbit general. I ha perdut, i pels motius, a més, que ha perdut i no per cap altre, qui es quedarà a l’oposició, quan l’expectativa era una altra diametralment diferent. I si l’aritmètica, que és poc matemàtica, això és cert, en clau electoral, diu que la cosa hauria pogut anar de forma molt diferent en cas d’haver pactat, per més que diguis que ningú no sap què hauria passat, no ets sincer. Ho saben les pedres que rodolen per la Valira a baix. Tothom admet que 2 i 2 no sumen quatre en política, però estarem d’acord que la suma tampoc es distorsionarà fins a 4.356, per exemple. Per tant, blanc, en ampolla i surt d’un animal que té banyes. En conclusió, t’has equivocat i seria bo i t’honoraria reconèixer-ho i no xiular i mirar cap a una altra banda. I una darrera reflexió, colpidora. Un 56,5% de participació. Un 4,2% menys que fa quatre anys i un 12%, pràcticament, menys que fa 8 mesos. Ufffff.... Veure participacions parroquials com les d’Andorra la Vella, que no arriba al 49%, posa els cabells de punta. Però obliga a una reflexió de tothom. La democràcia admet totes les formes d’expressió, fins i tot l’abstenció. Però no arribar al 49% a la capital mereix que ens aturem a pensar cap a on anem.