Bon any? No per a ells

Aquests darrers dies de l’any és una època de festes, d’estar amb la família, d’alegria, de celebració, però malauradament no serà així per a tot­hom. Els atacs i la violència contra els infant no han disminuït durant el 2019. Al gener, la violència, els desplaçaments i el dur hivern al nord i l’est de Síria van matar almenys 32 nens. Al febrer, es van produir diversos atacs violents contra centres de tractament contra l’ebola a l’est del Congo. Al març, 85 menors van ser assassinats per un grup armat al centre de Mali. A l’abril, 14 nens van morir i 16 van resultar ferits per una explosió a prop de dues escoles al Iemen. Al maig, un nombre indeterminat d’infants eren assassinats i ferits en un increment de la violència a Myanmar. Al juny, tres nens van detonar explosius matant 30 persones i ferint-ne 48 més en un centre comunitari durant un partit de futbol a Borno, Nigèria. Al juliol, desenes de nens van resultar ferits per una explosió que va danyar una escola a Kabul, a l’Afganistan. A l’agost, en un únic cap de setmana, 16 menors van morir a causa dels atacs aeris al nord-oest de Síria. Al setembre, l’Unicef informava que ja són dos milions d’infants que no van a l’escola al Iemen des que va esclatar el conflicte. A l’octubre, una altra escalada de violència al nord-est de Síria va incrementar a 657 el nombre de nens morts, i el de ferits, a 324. Al novembre, es coneixia que els tres anys de violència i inestabilitat a les regions del nord-oest i sud-oest del Camerun han deixat fora de l’escola més de 855.000 nens i 59.000 desplaçats. I aquest mes de desembre, a l’est d’Ucraïna, on gairebé mig milió de nens estan afectats pel conflicte, es van denunciar 36 atacs a les escoles en un any, inclosa una que ha estat danyada quinze vegades.

Durant aquestes festes, desitgem que l’any que ve no haguem de repetir aquest balanç, que les guerres, els conflictes i el atacs disminueixin. Els infants s’ho mereixen.