Aprofitem ara el final de l'any

Quantes vegades aquest any hem pensat que havíem de fer una tasca però finalment ho deixàvem per més endavant? Com a tot, el lingüistes li han posat nom. És l’acció de procrastinar (del llatí cras que significa demà o endavant). Sí, sona fatal, jo procastino, tu procrastines i ell procrastina. Són feines que sabíem que necessàriament havíem de fer però que vam endarrerir en el temps, patint culpabilitat i ansietat sabent que les teníem pendents. La procrastinació com a costum pot portar a la dependència de certs estímuls com navegar per internet, sortir de compres o menjar de forma compulsiva. Les obligacions de fer alguna cosa són concebudes com a tasques tedioses o avorrides, per la qual cosa, la persona es convenç a si mateixa i justifica deixar-les per a un altre moment. Hem d’aprofitar ara que ja tenim aquí el final de l’any. Hem de fer una reflexió sobre les coses que tenim pendents i no pensar que després de festes ja ho farem tot, perquè ens constatarà molt més agafar el ritme. Fer un planning de les coses que hem de fer però també de les que ens agradaria fer. Si tenim la planificació feta és com si ordenéssim el cap i alliberéssim la ment de tots els pensaments negatius que comporta saber que tenim coses per fer. Si us serveix d’ajut us puc dir el que intento fer jo. Primer de tot, faig una llista manuscrita amb totes les coses que he de fer per odre de prioritat, en un full que puc anar ratllant. Només fent això ja em sento millor, perquè no tinc la sensació que se m’està oblidant fer alguna cosa important, que no és una sensació gens agradable. Després, com que no sempre és fàcil seguir l’ordre establert, quan tinc temptacions de no fer la tasca planificada intento no fer res més. És a dir, no substitueixo el que he de fer. Espero, em relaxo fins que torno a concentrar-me i porto a terme allò que m’he proposat com a prioritari. No penseu que aquests moments són una pèrdua de temps, ja que es tracta de controlar el cervell. Quan hagis de fer alguna cosa, senzillament ho faràs. Finalment, tot es podria resumir en el conegut refrany: “No deixis per demà el que puguis fer avui.”