Dimensionament demogràfic

Com es dimensionen les ciutats? La gestió del territori no es limita a emplenar els buits que ens ofereix la geografia administrativa de l’entorn. La Planificació d’Ordenament Urbanístic Parroquial ja ens indueix vers unes bases, on s’estipulen estratègicament les diferents tipologies d’habitatges, els equipaments, les vies de comunicació i l’oxigen dels parcs i jardins, de forma racional i ordenada. Aquesta organització ens modula ja de partida, la densitat demogràfica ideal, en funció de l’estabilitat i també del progressiu creixement volgudament sostenible. Però sobretot què ens marca el dimensionament ideal de les ciutats i/o conurbacions? Són diversos els paràmetres associats a la sostenibilitat, concepte bàsic en un disseny urbanístic coherent, que imposen un creixement mesurat, dibuixant línies vermelles: l’espai de què es disposa, la mobilitat amb el desenvolupament compartit i compatible de tots els seus modes, l’accés còmode als serveis, el foment de la socialització, de l’interactuació i dels intercanvis entre els habitants, residents i visitants, els fars d’atracció turístics específics, que en períodes puntuals porten allaus de visitants, i finalment i molt especialment, l’aigua destinada al consum humà. El volum potencial d’aigua tractada que nodreix una aglomeració és un element essencial que ens acota i ens dimensiona les ciutats. Un creixement sense límits i sense control és contrari al concepte de progrés. Cal doncs refusar un desenvolupament anàrquic i sense patró, que no tingui en compte els recursos que quantitativament i qualitativament alimenten satisfactòriament una ciutat. Aquestes dades conformen elements estructurals sòlids, que tanmateix poden ésser discutibles en etapes d’inestabilitat que apareixen cíclicament, associades a episodis de desordres en l’economia, com ara mateix, el distanciament conjuntural entre l’oferta i la demanda en habitatges de lloguer.