Carta als Reis Mags

La nit més màgica de l’any s’acosta, i com cada any escric la meva particular carta a Ses Majestats el Reis Mags d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar. Posats a demanar, primer abans de tot voldria una mica més d’empatia envers aquells col·lectius més vulnerables i en situació d’exclusió social, que sempre puguin tenir una mà amiga disposada a escoltar-los i recolzar-los en aquells moments en què sembla que el món ja no té sentit i que malgrat la lluita no sempre l’esforç es tradueix en victòria. Us demano més força per poder continuar lluitant per allò que omple la meva vida i dona sentit a tot el que envolta el meu món, el meu dia a dia i que malgrat moltes vegades hagi de parar perquè les condicions físiques són les que són, la satisfacció de la tasca assolida sempre m’ajuda a avançar una mica més. Tot i ser conscient que l’obstacle més gran és la por a equivocar-me, us demano lucidesa a l’hora de prendre les decisions correctes i necessàries, aquelles que hauré de prendre sense cap diligència però amb la ferma convicció que serà el millor per a aquelles persones que l’únic que esperen de mi és que la confiança que van depositar sobre la meva persona en el seu moment no es tradueixi en el contrari a tot al que sempre he cregut com a justícia social i que si arribat el moment no puc assolir el meu compromís hem pugueu donar la força per a una retirada a temps. Ses Majestats, també us voldria demanar que la vostra llum pugui il·luminar aquelles llars que han partit la pèrdua d’un ésser estimat i que han d’aprendre a viure amb aquesta càrrega emocional difícil de gestionar i els ajudeu a portar aquesta pèrdua. I per últim Ses Majestats, per a tots aquells nens que pateixen alguna discapacitat us demano que el seu futur, amb l’ajuda de la implicació de la societat i l’administració de l’estat, siguin iguals que qualsevol altre nen i que la seva inclusió sigui totalment plena.