El pes d'un got

En una sessió grupal, una psicòloga va aixecar un got d’aigua. Tothom esperava la clàssica pregunta: “Digueu-me, està mig ple o està mig buit?” Però per sorpresa de tots, va preguntar: “Quan pesa aquest got?”. Les respostes van variar entre 200 i 250 grams. La psicòloga va respondre: “El pes absolut no és important, depèn de quant de temps sostinc el got entre les meves mans. Si ho faig un minut, no és un problema. Si decideixo fer-ho durant una hora, em farà mal el braç. I si el sostinc un dia sencer, el meu braç es paralitzarà. El pes del got no canvia, però com més temps el sostinc, més pesant i més difícil de suportar es fa.” Les preocupacions són com un got d’aigua entre les mans. Si hi penses una estona, no passa res. Si hi convius una mica més, comencen a fer mal. I si t’hi obsessiones per més temps, acaben paralitzant la teva ment i la teva ànima. Quan t’envaeix l’adversitat, és un magnífic exercici dedicar uns minuts a fer un diagnòstic quirúrgic de la situació. Les conclusions t’han de portar a actuar sobre allò que pots dominar, arreglar o en què pots influir, i a no obsessionar-te per aquelles coses en les quals no hi pots fer res. Quan passes un mal moment, sents l’impuls de deixar-te portar per males pràctiques i d’entrar en camins obscurs. Doncs no caiguis en el parany. Tingues la disciplina de mantenir les teves sanes rutines. Concentra el teu cervell, cor i ànima en les activitats que habitualment et mantenen viu. Aixeca’t aviat, dedica temps a pensar, menja sa, treballa amb entusiasme, fes exercici, gaudeix dels teus, de les teves aficions i de la natura. Les adversitats i els sofriments ens fan créixer com a éssers humans. Quan els tenim a dintre ens fan mal, però quan aconseguim sortir-ne, ens adonem que hem fet un pas de gegant en la nostra maduració. Quan mirem enrere i analitzem estadis d’angoixa i sofriment, veiem que no tenien tanta importància, que vistos amb perspectiva, avui ja no serien uns problemes tan greus, i sobretot, que els sabríem gestionar molt millor.