Conductors anònims

França vol cobrar les multes dels conductors andorrans i reclama al Govern les dades dels infractors. Catalunya ja ho va intentar, però se suposa que aquestes dades són confidencials, com les del cens electoral que el consolat espanyol no penja tot i que hi està obligat per llei. La primera pregunta que ve al cap és com pensa França forçar a pagar el fitipaldi andorrà, perquè un s’imagina que no tindrà la gosadia també de demanar el poder d’embargament, una cosa que només pot fer la Batllia i els saigs –per cert, algun d’ells amb excessiu zel o afany recaptatori–. No ens enganyem. És cert que molts andorrans es desplacen per les carreteres catalanes sense mirar el comptador de velocitat amb la confiança que dona pensar que el flaix de llum del darrere ha estat només un efecte òptic. “Total, que em busquin”, pensen molts amb xapa andorrana que no fan cas dels límits de velocitat. El problema és la velocitat i també que les carreteres –catalanes, franceses o andorranes– estan plagades de radars, alguns d’adequadament instal·lats en llocs de concentració d’accidents, altres estratègicament ubicats allà on l’única recta en quilòmetres per avançar obliga els conductors a prémer l’accelerador. Que ningú confongui aquest article amb una apologia del conductor imprudent o de la velocitat desmesurada; com diuen els tècnics, s’ha de buscar la proporcionalitat. Andorra tampoc cobra les sancions a la majoria de cotxes estrangers. Els mossos tenen la lliçó apresa. Cotxe andorrà és identificat a l’instant per una base de dades, i si hi ha multes pendents, t’aturen al moment i et conviden a pagar, en efectiu o amb targeta, no hi ha problema. Si no pagues no hi ha cotxe, queda immobilitzat com li fan a un conductor ebri. Així que no cal tant intercanvi manual amb dades personals i que es faci ús de la tecnologia, que ara per ara estem controlats en tot. La intimitat ha deixat d’existir.