Contractes d'arrendament

Ja vàrem parlar de la necessitat de reformar el Pla General de Comptabilitat d’Andorra (PGCA) que afecta la majoria d’empreses del nostre país, per adaptar-lo a les darreres tendències de les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF). El sector financer ja ha adaptat el seu pla comptable a les NIIF, i el sector públic utilitza les NICSP (Normes Internacionals de Comptabilitat del Sector Públic). Ens podem trobar molts casos en què les empreses dels països de la Unió Europea comptabilitzin una operació diferent que les empreses andorranes. Un clar exemple d’aquest fet, i que afecta la majoria d’empreses, és la comptabilització d’un contracte d’arrendament d’un local o oficina. D’acord amb el PGCA, aquest tipus de contracte s’anomena arrendament operatiu. D’acord amb el PGCA, aquest contracte es comptabilitza com un càrrec en concepte de despesa d’arrendament amb abonament a una obligació de pagar el lloguer al final de cada mes. D’acord amb la NIIF 16 “Arrendaments”, en aquest mateix contracte es reconeix un abonament al passiu en concepte d’un deute pel valor actual de la totalitat de lloguers que té l’empresa compromesa en el contracte de lloguer que té firmat (per exemple, 5 anys) i un increment a l’actiu pel dret d’ús de l’actiu que ha llogat. La manera de reconèixer la despesa també canvia, ja que desapareix la despesa per arrendaments, i n’apareix una en concepte d’amortització del dret d’ús, i una despesa financera per actualitzar anualment el deute comptabilitzat en concepte del valor actual de la totalitat dels lloguers pendents. Aquest és només un exemple que el nostre PGCA ha esdevingut obsolet i que la informació de les empreses andorranes no és comparable amb les de l’entorn. Això ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de reformar el PGCA. Què farem com a país? Ens adaptarem a l’evolució de la normativa o quedarem ancorats en el passat?

*Vladimir Fernández Armengol, Soci Crowe