Educar o controlar

Les nostres societats modernes tendeixen cada vegada més a prioritzar el control en detriment de l’educació i a establir normatives diverses, que detallen evidentment els comportaments no desitjats davant dels esperats. I, al meu parer, ens equivoquem molt, ja que el plantejament hauria de ser justament a la inversa. Prenem com a exemple el problema dels excessos de velocitat dels vehicles. L’Estat, en aquest cas, prioritza el control sobre l’educació, ja que tret del moment en el qual les persones estudien per obtenir el seu permís de conduir no hi ha més moments en què s’educa la població sobre el fet de respectar la velocitat permesa, i es confia el seguiment de la normativa exclusivament als radars, siguin fixos, mòbils o de tram. I quan els conductors continuen no respectant la velocitat permesa, les autoritats no es plantegen en cap moment fomentar campanyes educatives sinó que instal·len més i més radars. El problema rau en el fet que malgrat aquestes instal·lacions (actualment existeixen pocs trams de carretera no controlats pels radars), moltes persones continuen no respectant la norma, si ens basem en el nombre molt elevat de multes que s’imposen per excessos de velocitat. Caldria, al meu parer, apostar més pel desenvolupament d’accions preventives, mitjançant l’educació dels conductors i futurs conductors, ja que un bon plantejament inicial implicaria segurament una inversió molt menys important en el control posterior (i costosa, ja que el preu de les màquines, sumat als recursos humans necessaris a fer-les funcionar i a fer el posterior seguiment de la notificació, pagament o impagament de les multes ha de ser forçosament important). I l’exemple que utilitzo és només un dels nombrosos que hauria pogut agafar, ja que crec que aquesta reflexió es podria aplicar a moltes situacions de la nostra vida quotidiana, en les quals el control té un pes molt més important que la prevenció i l’educació.