Parlar de la salut mental

Amb motiu del 30è aniversari de la Convenció sobre els drets de l’infant, la directora executiva de l’Unicef publicava una carta a tots els nens, nenes i joves en què compartia algunes de les seves inquietuds, una de les quals la salut mental dels adolescents. En aquesta carta comentava que hi ha un factor de risc i de vulnerabilitat dels adolescents i joves extremament preocupant. I és que els trastorns de salut mental entre els menors han estat en continu augment els darrers 30 anys i afecten tots els països, siguin rics o de baixos ingressos. Com diu un expert, “quan es parla de salut mental tots els països són països en vies de desenvolupament”. Segons dades globals, els països inverteixen només entre un 1% i un 5% del pressupost total en salut mental, i mentrestant les autolesions o els suïcidis entre els joves no han parat d’incrementar-se, arribant a ser la tercera causa de mort entre els adolescents de més de 15 anys. Per aquest motiu, l’Unicef aposta perquè es prioritzi i s’incrementi la despesa pública en salut mental i no es passi per alt el benestar dels adolescents. Es recomana que es promogui la prevenció i el tractament terapèutic, així com la seva rehabilitació. La detecció i el tractament precoç evita danys que, en alguns casos, poden ser irreversibles. Cal deixar de banda l’estigma i el tabú que acompanya les persones que pateixen trastorns mentals. Hem de poder parlar obertament d’aquests problemes amb campanyes de conscienciació i de sensibilització entre la societat en general, però també entre els mateixos joves i les escoles, que són un entorn on poder identificar casos d’alt risc. Han de poder sentir-se recolzats i rebre el suport que necessiten, alhora de conèixer-ne les causes per poder prevenir-les. Al nostre país s’hi està treballant, però no ens podem quedar enrere i també ho hem de tenir com una prioritat per poder posar-hi remei al més aviat possible.