Dia Internacional de la Mediació

El dilluns vint de gener, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una taula rodona en ocasió del Dia Internacional de la Mediació, que es va celebrar al vestíbul del Consell General. La taula estava formada per diferents experts, que van explicar la seva experiència, tot destacant els grans reptes aconseguits, però també el llarg camí que queda per recórrer en aquest camp. Les diferents ponències, tant des d’un punt de vista de la nostra legislació i aplicació a Andorra, com l’evolució de la mediació a França i Espanya, van deixar veure un món de possibilitats alternatives a la via judicial en el marc que el coordinador del Postgrau en Mediació, Ramón Tena, va denominar com a “cultura de la pau”. Per als profans en la matèria, he d’aclarir que la mediació no és una eina únicament de resolució de conflictes en matèria de dret de família, sinó que és d’aplicació a qualsevol conflicte. És un intent d’arribar a una entesa amb l’altra part, i no contra l’altra part. Una via pacífica i voluntària en què les parts acudeixen a un tercer imparcial per tal d’arribar a un acord satisfactori, sempre amb respecte mutu. La implicació de les nostres institucions públiques es va assenyalar com a fonamental per al desenvolupament d’un sistema alternatiu de solució de situacions conflictives sempre que existeixi el compromís de les parts, una voluntarietat per arribar a entendre, malgrat que no es comparteixi, la posició de l’altre. Són les parts les que han d’arribar a una solució comuna. El mediador ha de ser el tercer imparcial que dirigeixi la situació, sempre de manera confidencial, i que aconsegueixi que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, intentant reduir les tensions existents. Em quedo igualment amb una aportació per part dels ponents molt interessant, la situació geogràfica i política d’Andorra per ser un punt en la mediació internacional... Per què no?