10 vots

Segur que molts votants escaldencs van pensar que els deu vots de diferència entre PS i DA eren els de la seva família, deu vots que porten un canvi de cicle a Escaldes-Engordany, una alternança política totalment necessària en tota democràcia sanejada sigui del color polític que sigui. D’opinions n’hem sentit de tota mena, com la d’un Netflix-pacte Liberals-PS, opinió respectable però del tot sense fonament, ningú entén anar a la foguera directament, ni tampoc és explicable el que pot pactar Gili-Magallón, com tampoc és explicable que encara a dia d’avui els Martinistes- DA e-e no acceptin la necessitat d’assegurar-se la victòria amb un consens Marsolià. No hi ha més explicació que la més evident i realista, el vot útil més el vot de càstig, sumats a la petita però fidel bossa de votants del PS, sumats als vots de l’efecte Gili, dona un total de deu vots positius i dona per tant el Comú més important per quatre o vuit anys. Un expert en campanyes em va explicar els motius del moviment de masses en vot, em va incidir que el programa no era el que fa moure el vot massiu, només hi ha tres raons que fan votar un partit o un altre. Primera raó: el vot de la por. Aquest vot no és prou fonamentat, en aquest cas analitzat. Segona raó: el vot de càstig. És evident que aquí sí que existeix. Tercera raó: el vot de l’esperança (vot de la pela). Es podria dir que de cara al retorn de pisos socials estaria més directament alineats a un PS. L’expert va finalitzar dient: Higini... tota la resta és palla, ja pots fer el millor programa possible amb les millors propostes, que no faràs desplaçar el vot”, i així va ser. Propostes com La fàbrica de Llums o el Palau de la Música i Teatre és palla davant del vot de la por, de càstig i esperançador al PS... ens agradi o no, això és la màgia de la democràcia, i el dia que aquesta màgia no estigui envoltant les nostres vides, ja ho sabeu, ens veiem a l’infern...