Les set claus
L'abstenció dels joves
Acabades les dues conteses electorals de l’any passat podem constatar un greu problema polític i social que hem d’encarar ràpidament i sense dilació: la no-participació dels joves en el seu dret a votar, més coneguda com a abstenció. Des de la secció Jove de Demòcrates, del Partit Socialdemòcrata, de Liberals i de terceravia, i el Fòrum de la Joventut d’Andorra, estem organitzant trobades per analitzar la problemàtica de l’abstenció juvenil i proposar-hi solucions. Som conscients del repte que suposa, no serà feina senzilla, però la nostra implicació política ja és un argument suficient per embarcar-nos en un procés de recerca de solucions transversals. Tots nosaltres, el desembre passat, vam coincidir en el fet que el nivell de desafecció que els joves tenen és preocupant i que calen mesures immediates per posar fre a l’assumpte. Dins el treball podem citar el fet que les noves generacions no se senten representades per cap formació política. O el paper que les famílies, escoles i les pròpies formacions han de seguir tenint. La nostra intenció, com a joves implicats i que estimem la política, és la de continuar trobant-nos i animem que s’hi sumi més gent per poder tenir una visió molt més global de la situació. I, més important encara, oferir mesures per millorar-la. Val a dir, però, que també es pot interpretar l’abstencionisme com un tipus de manifestació de desaprovació directa de la societat vers totes les formacions polítiques. Però a tots ells els diria que el sufragi universal a Andorra és relativament nou i que les generacions anteriors han suat molt perquè tothom, inclosos els joves, puguem dir la nostra en unes eleccions. Al final de tot, governa la formació que obté més confiança de l’electorat, sigui quin sigui el nombre final de vots. Aquells que decideixen participar en el sufragi actiu emetent, encara que sigui un vot en blanc, estaran complint amb un dret fonamental.