Societat malalta

El tema d’aquesta columna no el penso dedicar a la gran nevada de dimecres passat i al caos circulatori que se’n va derivar, ja que crec que molta gent ha opinat sobre aquest tema, sigui a la premsa, la televisió, les xarxes socials o simplement en converses de car­rer. No obstant això, crec que el lema que podria il·lustrar més el que vam viure aquest dia és el següent: “Som un país de muntanya i de neu... i no ho semblem!” Aquesta quinzena, al contrari, vull parlar d’un tema que em preocupa molt i que, al meu parer, s’agreuja cada cop més. Us dono alguns exemples, extrets dels diferents mitjans de comunicació del país: “Tres detinguts i una menor controlada per una batussa al carrer del Pui [...]”, “Es fuga durant unes hores del centre de salut mental la menor que va ruixar amb gas pebre el servei d’urgències”, “Operació per combatre la proliferació de droga entre menors en un narcopís d’Andorra la Vella”, etcètera. Aquests titulars, que són relativament freqüents, mostren com la nostra societat està malalta. Els adolescents estan cada vegada més lliurats a si mateixos, i no pas per la voluntat dels seus pares, ja que aquests acumulen sovint dues o més feines. Quants menors del país passen des de ben petits hores i hores fora de casa, lluny dels seus pares, ja que aquests treballen? Quants infants no passen mai les vacances amb la seva família ja que aquesta no les pot agafar al mateix moment? Actualment, en la nostra societat, la major part dels treballadors no treballen per viure, sinó que per sobreviure, i aquesta diferència és més que substancial! Crec que si volem revertir aquests comportaments en els nostres adolescents cal plantejar un nou model de societat, més social, on els treballadors puguin gaudir dels seus fills, passar més estones amb ells i compartir experiències, ja que tots els estudis ho mostren, la família és un dels eixos més importants de l’educació dels fills.