En el ball de la Cimera

La setmana passada compartíem en una tertúlia de ràdio la conveniència o no de l’organització per part d’Andorra de la Cimera Iberoamericana 2020, com també la de tots els actes i reunions associats a aquesta. No tan sols parlàvem d’aquest fet, sinó també de la presència d’Andorra en aquest fòrum internacional. La projecció d’Andorra al món, “seure a la taula dels grans” i reforçar la seva presència internacional són les motivacions esgrimides pel Govern, l’actual i el passat, per proposar-se com a amfitrió d’aquest esdeveniment. Ens demanàvem si s’havien valorat bé les nostres possibilitats i limitacions i si també l’esforç econòmic –milions d’euros-, els recursos humans, organitzatius i materials pagaran la pena. D’entrada, per gestionar-ho, la creació d’una fundació que en la contractació, no només de serveis, no ha respectat sempre els principis de publicitat i concurrència establerts per llei. No entraré a debatre si aquestes cimeres tenen resultats tangibles, si les seves implementacions són modestes o que, més que el contingut, el que importa és la foto dels assistents. Puc compartir amb alguns experts que són necessàries i útils encara que no siguin particularment rellevants des del punt de vista polític. Els beneficis que s’esperen estan relacionats amb les actuacions que s’estan -suposadament- preparant per donar a conèixer Andorra en el mercat iberoamericà i internacional. Desconeixem si s’estan fent els contactes amb les institucions públiques i privades, empresaris, periodistes, intel·lectuals i altres membres de la societat civil dels països que formen la Comunitat Iberoamericana i quins fruits estem traient. “Hi ha esdeveniments que sobrepassen la capacitat de comprensió del ciutadà per la seva dimensió”, deia la Maria Jesús Lluelles, i el de la Cimera Iberoamericana n'és un exemple. Però ara estem al ball i hem de ballar i per això des del PS seguirem exigint una curosa, responsable i transparent gestió.