Incertesa

El coronavirus està a l’ordre del dia de tots els mitjans de comunicació. De moment sabem que el brot es propaga ràpidament mentre els científics treballen per trobar una vacuna. Ja són més de vint els països afectats i el nombre de malalts i de víctimes va augmentant cada dia. La virulència de la malaltia sembla considerable veient que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha declarat l’estat d’emergència internacional. Però realment tenim tota la informació sobre aquesta nova malaltia? Ja hem viscut anteriorment altres episodis de malalties que van generar desconfiança, com el SARS o l’Ebola. Quan es tracta d’una qüestió de salut pública, la informació rebuda –sigui total o parcial– sempre desperta alarmisme entre la població. Les nombroses reaccions al coronavirus, tant econòmiques com socials, confirmen la inquietud a tot el món. L’esgotament de les mascaretes a les farmàcies, la celeritat en les construccions de nous hospitals, els avisos de confinament als ciutadans xinesos, el tancament de les fronteres o les cancel·lacions dels vols provinents de la Xina creen molta incertesa sobre la virulència del coronavirus als ulls de la població mundial. Altres reaccions, menys agradables i denunciables, són els actes discriminatoris que pateixen els asiàtics que viuen fora de la Xina, només pel fet de ser originaris del país on s’ha desencadenat el virus. Una reacció ben lamentable d’alguns occidentals que pensen que tots els xinesos són portadors del coronavirus. Ens trobem clarament en una nova crisi de salut pública en què el pitjor enemic és la incertesa que provoca la informació rebuda. Per a alguns aquesta és insuficient, però els fets ens mostren que qualsevol notícia que afecta la vida de les persones es desarranja ràpidament. Trobar l’equilibri entre el dret a estar informats i l’alarmisme que poden generar certes notícies és un veritable repte per a les autoritats responsables de la salut.