'Barato, barato!'

Una bona part important dels espais esmerçats en el debat parlamentari tenen una base crematística, i això és lògic i fins i tot desitjable. L’aprovació del Pressupost és la gran pedra angular que fa caminar Govern. L’Executiu, després de l’assoliment dels pactes de legislatura, disposa d’una majoria folgada, on aquest requisit hauria de ser un passeig militar. Tot i així el debat al Parlament sobre el marc pressupostari té molt d’aparador i de postureig, els uns per defensar-lo, i els altres per rebatre la idoneïtat de les partides amb els seus números. El paper de l’oposició és sempre força previsible i es mou dins d’un escenari negacionista. El Partit Socialdemòcrata, instal·lat com a força d’oposició veterana, dispara a tot el que es mou sense manies, aprofitant el ressò mediàtic. És el seu paper i no li manca raó en les formes quan s’exercita al Parlament, posant èmfasi en els capítols on considera les seves dissertacions ultratjades.Però hi ha un altre Partit d’oposició al Consell, UL-Terceravia, amb un altre tarannà. La seva influència aritmèticament nul·la (això de moment, tot sigui dit!) li fa adoptar una tàctica recurrent ben curiosa: Tot ho vol barato, barato! Aquest grup s’ha especialitzat a reclamar polítiques d’acció a gairebé cost zero. És ben clar que des d’una oposició sense pes i tan liviana, aquesta actitud de garrepa no li fa assumir cap responsabilitat i resta instal·lat en la comoditat més absoluta, teoritzant constantment dins de la seguretat i la tranquil·litat, que no haurà de posar mai les seves tesis en pràctica. La seva actitud lloable de rigorós control pressupostari contrasta amb la realitat de les coses, on els serveis i les inversions tenen el seu preu de mercat que tanmateix és mesurable i es pot acotar. A vegades em fa la sensació que amb les seves constants intervencions de contenció, UL-Terceravia desconeix el vertader cost de la vida.