Atreveix-t'hi!

La darrera enquesta sobre coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra evidencia la disminució de l’ús del català en l’atenció en comerços i serveis. El cert és que no calen els resultats d’una enquesta per percebre-ho: hi ha comerços en què ni les fórmules de cortesia sonen en la llengua oficial. De moment, per pal·liar la situació, el Departament de Política Lingüística ha iniciat una campanya amb l’eslògan «Aquí, en català. Atreveix-t’hi», per sensibilitzar la ciutadania perquè interactuï en català i les empreses, a les quals oferirà cursos adaptats si els sol·liciten. L’objectiu, diuen, és «posar fil a l’agulla» a una situació anòmala. Si més no, tan anòmala com ho és el fet que es facin els ulls grossos a una actitud en relació amb la llengua que per llei és sancionable, però no se sanciona mai. Potser també es podria dir a qui pertoca: atreveix-t’hi! La setmana passada una amiga que treballa a l’hospital m’enviava una captura de pantalla del servei de missatgeria del SAAS. La seva sessió havia estat inactiva i li demanava, de nou, el nom d’usuari i la clau d’accés. El més curiós no era el procediment per garantir la seguretat de les comunicacions, sinó el text «La seva connexió a caducat. Si us plau, tornis a identificar», amb dues errades que un simple corrector automàtic hauria detectat. De totes totes, si l’ús del català és una qüestió d’atreviment, la persona que el va redactar és indubtable que s’hi va atrevir. Ara bé, potser caldria recordar-li que disposa d’un servei gratuït de revisió de textos i que escriure correctament, especialment quan ho fas en nom d’una institució, és com pujar escales, bo per a la salut (si més no de la llengua!). Més enllà de cobrir necessitats comunicatives, la llengua té una funció simbòlica que cohesiona els parlants i dibuixa la identitat d’un país. Polititzar-la no és res negatiu, amb la llei a la mà, és una qüestió d’atreviment.