Vall del Madriu i trànsit

Fa deu dies, amb un grup d’amics, vam fer una travessa espectacular amb esquís de muntanya, ja que vam sortir de la Rabassa i vam arribar a Grau Roig. Es tracta d’un recorregut excepcional, sense cap dificultat tècnica major, tret de la llargada (30 quilòmetres) i del desnivell positiu acumulat (prop de 2.000 metres). Però també es tracta d’un recorregut excepcional per altres raons, ja que permet travessar una de les valls més emblemàtiques del país, la vall del Madriu-Perafita-Claror, que va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 2004, passar per sis refugis de munta­nya emblemàtics d’aquesta zona (Roca de Pimes, Claror, Perafita, Riu dels Orris, Illa i Montmalús) i observar paisatges que només poden enamorar. En efecte, si a l’estiu és relativament fàcil perdre’s en la contemplació dels paisatges naturals, salvatges i poc transitats d’aquesta vall, aquesta sensació s’accentua a l’hivern, amb els seus rius nevats, els seus llacs gelats i la seva flora que sembla paralitzada pel fred. Per resumir, aquesta zona és molt atractiva, i això sigui quina sigui l’estació de l’any. No obstant això, a banda d’aquesta descripció idíl·lica, vull posar en relleu avui la problemàtica generada per l’accés de vehicles motoritzats no autoritzats a aquesta vall. Tots recordem l’escàndol que va tenir lloc l’estiu passat quan un conegut pilot va pujar el pic Negre de Claror amb la moto. I tot va quedar en no-res! I això no és res comparat amb el que vaig veure durant la meva travessa: motos de neu circulant entre l’estany de la Nou i el refugi de Claror i desenes i desenes de marques d’aquestes darreres al llarg de tot el recorregut. Entenc que és molt complicat controlar l’accés rodat a aquesta zona protegida però caldria, com a mínim els caps de setmana, moment de potser més freqüència, més presència i control per part de les autoritats per evitar aquests problemes.