Taxa de pobresa extrema

Segons un estudi fet a Espa­nya, les dones amb discapacitat apareixen com un col·lectiu especialment vulnerable afectat per la pobresa extrema, amb una taxa que triplica la de la resta de la població, al mateix temps que és un 40% més alta que la dels homes amb discapacitat de la mateixa edat. L’estudi incideix que les dones amb discapacitat es troben sotmeses a múltiples factors desencadenants cap a l’exclusió social, entres els quals la pobresa econòmica, l’accés a l’ocupació, prestacions, estudis, relacions socials i recursos de suport. A més, també s’ha alertat que la discriminació per gènere pel que fa a salaris és molt evident per a totes les dones, incloses les que es troben en situació de discapacitat. Les dones amb discapacitat cobren de mitjana salaris lleugerament inferiors a les dones sense discapacitat, però sensiblement inferiors als homes. En aquest estudi s’ha plantejat un seguit de propostes per reduir la pobresa i l’exclusió de les dones amb discapacitat, com assegurar el compliment de la Convenció de l’ONU en relació amb els seus drets, enfortir la inclusió laboral a través de mesures específiques: atendre la situació de dones grans amb discapacitat que presenten generalment situacions d’extrema pobresa o promoure l’empoderament, especialment en l’accés a espais de participació ciutadana. La discapacitat no és un fenomen individual, és un fenomen social. Per això cal incidir en mesures que afecten directament la persona i per poder abordar aquestes mesures ens calen estudis demogràfics, de moment aquests estudis són inviables ja que no disposem de l’Observatori d’Igualtat, ni tal sols s’han desenvolupat els reglaments per constituir-lo, tot i que s’hauria d’haver constituït abans de final del 2019, per poder tenir unes directrius per dur a terme precisament programes específics de prevenció, polítiques orientades a la defensa de la dona independentment de la seva condició.