Por a la por

Aquests darrers dies m’ha tocat reflexionar molt sobre el concepte por i les seves conseqüències. Hi ha hagut diverses circumstàncies personals que m’han portat a fer-ho en una situació que no ha estat en cap cas volguda. M’he adonat de la potència immensa que té i de la imparable allau de sentiments que es van desfermant en cadena. És l’enemic invisible, sovint associat a una irracionalitat absoluta. Més enllà del vessant més individual, una altra situació de caràcter col·lectiu associada, en part, a la por l’hem viscut per capítols aquesta darrera setmana. Finalment, s’ha anul·lat la celebració del Mobile World Congress de Barcelona, després de l’allau d’anul-lacions d’empreses que havien compromès inicialment la seva assistència per por del coronavirus, que ara cal anomenar Covid-19. Entenc que a molts us haurà passat igual que a mi, i és que heu après un nou mot: infodèmia. Diuen els especialistes que vindria a ser tot el seguit de dades que apareixen als mitjans de comunicació o xarxes socials i que es converteixen en una mena d’evolució patològica que es comporta com una malaltia. I és que no hi ha minut que no veiem posts, articles, vídeos, etc., sobre els aspectes més variats de la malaltia. I una imatge que es va repetint i que us puc assegurar que és molt potent, la de la gent amb mascareta. Fa dos dissabtes vaig fer una anada i tornada a Palma de Mallorca i em vaig quedar clavat en veure la quantitat de gent que a l’aeroport del Prat, a l’avió i a l’aeroport de Palma que anava amb mascareta. Una mesura d’higiene, prevenció, per si de cas...? El que és cert és que la potència que dèiem abans del concepte por és tal que la realitat que ens envolta supera amb escreix l’opinió dels experts de l’OMS. Escric aquestes línies just quan el MoraBanc Andorra s’acaba de classificar per a les semifinals de la Copa. El seu “Mai por” ha de ser el nostre. Nonomés parlant de bàsquet, sinó de la vida.