Però... tu no medites?

Si fa anys m’haguessin proposat a mi meditar, segurament hauria pensat que algú m’estava dient que reflexionés sobre alguna cosa que potser no havia fet del tot bé. Res més lluny del que n’opino ara. La meditació no és donar tombs a problemes, ni seure a sobre d’una roca amb les cames creuades i una túnica taronja, com si fóssim seguidors de Hare Krishna. La meditació o mindfulness és un temps per tu, un temps que et mereixes per prendre consciència de tu mateix. Vivim pendents del que hem de fer a l’endemà i no del que estem fent en aquell precís moment. No gaudim de l’aquí i de l’ara. Som nosaltres els que ens provoquem un estrès i una angoixa innecessaris. Amb la meditació, podem ser capaços de fer minvar l’estrès i l’ansietat, millorar la nostra atenció i reduir els pensaments negatius en bucle. Amb la pràctica, ens desvinculem dels nostres pensaments i sentiments i els veiem d’una forma objectiva. Sí que és del tot recomanable començar amb una meditació guiada, que pot ser perfectament una classe amb un professor o amb una aplicació del mòbil o ordinador, però després ho podem fer en el dia a dia, fent un passeig o conduint, per exemple. Es tracta de practicar-ho amb les accions quotidianes del nostre dia a dia. Amb només uns minuts del nostre temps, que al principi poden ser cinc minuts. Podem començar estirant-nos al final del dia i respirar de manera profunda tres vegades, tot fixant la ment a relaxar les diferents parts del cos. Posteriorment, inclús en una activitat que fem diverses vegades al dia, com pot ser rentar-nos les dents, podem simplement fixar-nos en com posem la pasta, els moviments del raspall i el que provoquen. Es tracta de prendre consciència del que fem a cada moment, independentment del que sigui i d’on estiguem. Us animo a provar-ho. De ben segur notareu canvis importants molt aviat en la manera de veure les coses.