Conductes i addiccions

La mediatització del risc arriba amb força i sembla que per quedar-se. Les conductes i addicions de joves comencen a generar sacsejades, on un grup de mares mouen cel i terra per afrontar unes vivències d’angoixa perpètua. Em resulta prou estrany i sorprenent, tot i que ho celebro, que un problema que s’arrossega des d’anys i panys assoleixi ara un punt d’inflexió, on sembla que la ciutadania ja ha dit prou. A vegades, però, les mateixes circumstàncies de la vida que faciliten línies de conducta poc aconsellables als més febles i desprotegits ens sorprenen amb la determinació d’aturar la disbauxa i destrucció de les persones. Justament aquests últims dies a Andorra Televisió es rememoren entrevistes punyents de fa més de dues dècades, a especialistes de la lluita contra les addiccions a les substàncies psicotròpiques. És rellevant que faci vint-i-tres anys que el Cap d’investigació de la Policia andorrana del moment ja ens avisi, de forma didàctica i exemplar, d’una problemàtica que creix exponencialment. Aquest gran professional ja assessorava des de la seva talaia privilegiada, integrant d’un equip d’experts multidisciplinaris, per implantar el primer pla sobre drogodependències. Cal dir també que la nostra situació geogràfica exposada permet una permeabilitat perniciosa a aquestes substàncies nocives. Jo escolto i m’alineo amb l’expert, i penso que cal endurir implacablement la lluita contra el tràfic i circulació d’aquest tipus de substàncies, i això a tots els nivells, als tribunals de justícia i en la investigació policial i control a les fronteres. Ara toca, però, ajudar i canalitzar el destí mèdic i personal dels éssers atrapats en aquesta desgràcia, amb la intervenció decidida d’equips politicotècnics. Quan es diu que aquesta xacra se solucionaria amb obertura i legalització, m’adono lamentablement que encara no hi hem entès res, a risc de crear un macroproblema de salut pública.