A Encamp, botellada?

Si per carnestoltes, totes les bèsties van soltes, és hora de replegar-se. El carnaval, de tradició cristiana i caràcter pagà, celebra amb instint i carn els dies previs a la quaresma, en què tot esdevé pecat. A Encamp ho saben bé i ha esdevingut el carnaval de referència del país, essencialment perquè no ha perdut l’esperit satíric de la festa. Ara bé, més enllà del caràcter burlesc del rei carnestoltes, si hi ha alguna cosa de què s’ha parlat és del consum d’alcohol al carrer. Per posar fil a l’agulla, el comú va habilitar espais perquè els joves consumissin alcohol al carrer, va organitzar un dispositiu policial especial i va fer un taller de dispensació responsable d’alcohol.

S’ha normalitzat el botellón i, com que el català no té una paraula que el defineixi, els diaris han utilitzat l’expressió espanyola entre cometes. Botellón és un col·loquialisme descrit per la RAE com la reunió a l’aire lliure de joves, sorollosa i generalment nocturna, en la qual es consumeixen en abundància begudes alcohòliques. En català, els mitjans de comunicació han improvisat traduccions que deriven botella amb tota mena de sufixos. Així, es pot llegir botelló, amb la terminació en -o, un diminutiu que, com a petitó, és poc encertat pel seu caràcter afectiu. D’altres, en canvi, opten per la derivació amb -ot, botellot, que no acaba de descriure l’acció perquè, com a homenot, el que fa és, amb menyspreu, augmentar una característica de la botella. Més adient és l’ús de l’intensificador -ada, botellada, perquè expressa, com a calçotada, que hi ha abundància d’alguna cosa. Amb la mateixa lògica, en canvi, l’alternativa ampollada, siguem francs!, grinyola una mica a les oïdes. Amb tot, també hi ha partidaris d’anar més enllà de la traducció i proposen entrompada, associant el consum d’alcohol al carrer amb l’embriaguesa. En fi, caldrà posar-hi nom perquè qui és carcamal, tot l’any fa carnaval!