Pessimisme vs. optimisme

Fa unes setmanes en el meu escrit quinzenal, titulat Societat malalta, explicava com els adolescents eren cada vegada més lliurats a si mateixos, ja que el concepte de família tal com el coneixíem havia canviat radicalment aquestes dar­reres dècades. I com alguns d’aquests adolescents, mancats d’un nucli familiar sòlid, amb pares acumulant a vegades vàries feines per poder sobreviure (i no viure, la diferència és substancial), prenien el camí equivocat. Aquesta societat malalta, no obstant això, té altres manifestacions que els problemes derivats del comportament dels adolescents. I per poder-ho veure, només cal interessar-se pels grans titulars que apareixen en els mitjans de comunicació. En efecte, si els analitzem, el resultat és molt evident, ja que la major part versen sobre notícies alarmistes o pessimistes, i molts pocs aporten informacions positives o optimistes. Us dono alguns exemples, extrets de la premsa escrita d’aquests darrers dies: “Primer cas confirmat de coronavirus a Catalunya”; “El dispositiu policial se salda amb 32 sancions per beure al carrer”; “Agressió d’un jugador de futbol per un altre jugador durant un partit”; “Enfrontament dels usuaris del bus del Pas amb el conductor”, etcètera. Aquest pessimisme latent, aquestes males notícies reflecteixen l’estat de la nostra societat, i si busquem més positivisme, sovint cal llegir els petits titulars, les informacions que no apareixen en la portada o les segones parts dels informatius. Em demano si són realment les males notícies més nombroses que les bones o si som nosaltres que els atorguem més importància. La resposta, però, és molt senzilla, ja que posem en primer pla només el que volem, res ens obliga a prioritzar el negatiu davant del positiu! Caldria doncs canviar la nostra mirada per tal d’invertir aquesta tendència i estic convençut que això tindria bones repercussions sobre l’estat de la nostra societat!