Éssers humans

Hi ha moltes formes de classificar els éssers humans. Una de les que més m’agrada és la de “com es practica la vida”. Algunes persones saben el que volen, saben on van, saben com han de menjar-se la vida, saben clarament el que és important, el que ho és menys i saben també el que no té gens d’importància. Perquè viuen una vida plena i ordenada, amb actitud serena, que no vol dir estàtica. Aquests són els conductors, els que fan el que creuen que han de fer, no el que els altres esperen que facin. Són els que viuen en ordre i gaudeixen plenament de totes i cadascuna de les activitats que han escollit i practiquen. Són els que no interfereixen en aquestes activitats i espremen cada segon de tot el que fan. Són aquells que si algun dia els toca esperar la mort de forma conscient, agrairan la vida passada i moriran en pau. A l’altra banda del tauler hi viuen –no sé si és l’expressió més adequada–, millor “hi circulen”, aquells que mai s’han detingut a pensar el que volen ni com ho volen. Aquells que no li treuen el suc a la vida. Aquells que van saltant de mata en mata sense direcció precisa. Aquells que avui volen això i demà allò. Els dispersos, els que corren angoixats i estressats i que els falta temps per tot. Els que les hores se’ls mengen. Els que mai estan satisfets amb el que fan. Els que no gaudeixen plenament d’aquesta benedicció que Déu ens ha donat de viure la vida. Són aquells que davant de la consciència de la mort, l’esperaran amb angoixa i estirant-se els cabells per no haver viscut de forma molt diferent. T’invito a viure la vida que realment vols viure, amb passió i entusiasme, però alhora amb molta serenitat. Sobretot viu la teva vida, aquella que tu has escollit, no la que creus que els altres volen que visquis. Woody Allen va dir: “No conec la clau de l’èxit, però sé que la clau del fracàs és intentar complaure tothom”. I tampoc deixis que et manin les circumstàncies. Proposa’t una vida fantàstica, el propòsit és l’eina més poderosa del món.