Dades i polítiques públiques

Un dels elements claus per dissenyar i valorar de forma adequada les polítiques públiques resideix en l’accés a dades apropiades, tangibles i representatives. Si s’han fixat, des de l’oposició hem posat de manifest, en reiterades ocasions, la necessitat de comptar amb dades per poder analitzar la tasca del Govern en diferents àmbits, des del plantejament d’accions i polítiques concretes en els àmbits de la sanitat pública, de l’educació, de la seguretat viària, de l’habitatge, del transport públic, etc., el seu seguiment, la seva diagnosi i avaluació. No es pot fer un bon treball de control a Govern sense dades com tampoc es pot fer un bon treball des del Govern. La ciutadania ha de conèixer les dades i la informació de què disposen les administracions públiques ja que aquestes són determinants per valorar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic responsable. Si bé reconeixem l’esforç realitzat pel Departament d’Estadística per generar i fornir de les dades administracions públiques i la ciutadania per millorar l’eficiència dels recursos destinats o per fer diagnosis encertades de problemes socials, es fa difícil l’ús d’aquestes per analitzar les polítiques i poder, en altres, assentar les bases sobre el debat ideològic amb major i contrastat coneixement. Som un país amb una certa resistència a l’avaluació d’impacte en el disseny de les polítiques públiques: la darrera enquesta nacional de salut és del 2011 i tenim un pla de drogodependències del 2004. Si ens demanem quin seguiment se n’ha fet i atenent la situació actual, la resposta sembla evident: cap. Sempre m’he preguntat el perquè de la inexistència d’avaluacions d’impacte, potser és el seu cost o per no concebre que es tracta de polítiques públiques i que el resultat és la millora social? En qualsevol cas, és molt més costós seguir mantenint en el temps una política que no dona els resultats esperats.