8 de març

El pròxim 8 de març tornarem a celebrar el Dia Internacional de la Dona, jornada per reivindicar els drets de les dones, per denunciar el sexisme i la desigualtat de gènere. En algunes ocasions la diada sembla que agafi un to més festiu del compte, amb actes o celebracions exclusives per a dones. Fins i tot, alguns comerços aprofiten l’avinentesa per fer algunes campanyes de màrqueting. Però al marge de la derivació comercial de la commemoració, no hem d’oblidar que el dia de la dona encara té, principalment, un caire reivindicatiu.

S’han fet molts avenços en relació a la igualtat de gènere al nostre entorn. Per sort les dones ja poden gaudir d’una independència econòmica, poden optar a totes les feines o crear la seva pròpia empresa. Ja tenen el dret a vot, poden participar en una política cada vegada més paritària, o gaudeixen del dret a la no-discriminació laboral. Però malgrat tots aquests progressos tangibles, encara queda camí per recórrer. Les dones són les principals víctimes de la violència de gènere i de les agressions sexuals. Encara existeix una bretxa salarial important. Les dones segueixen portant majoritàriament el pes de l’organització familiar i encara dediquen més temps en les tasques domèstiques que els homes. Un exemple molt il·lustratiu de la desigualtat el trobem en l’esport; la premsa esportiva segueix dedicant molt poc espai a les esportistes femenines i el desequilibri amb els homes sembla del tot normalitzat.

Cal seguir lluitant per la igualtat de gènere i el camí a recórrer és encara important. Les manifestacions reivindicatives i les concentracions del pròxim 8 de març tindran encara tot el sentit. Serà important que tots els actes que es desenvolupin aconsegueixin el real objectiu de conscienciar en la necessitat d’aconseguir d’una vegada per totes l’equiparació dels drets entre homes i dones, sense cap radicalització de gènere i sense ser excloent amb cap sexe.