Una nova prova d'estrès

A TV3, al documental El mirall andorrà, ho han tornat a fer: una posada en escena polèmica per esbiaixada de la criminalització de l’avortament a Andorra ha estat el pretext perquè l’aparell propagandístic català exerceixi de fiscal acusador envers les Institucions andorranes, aplicant una nova prova d’estrès interessada al coprincipat. No seré pas jo que em sorprengui a aquestes alçades, de les posicions radicals de col·lectius que alimenten el problema situant-lo fora de mare. És cert que a Andorra el fet d’avortar és delicte i que està tipificat en el nostre codi penal. És cert també que aquest fet és un anacronisme i una excepció a Europa, compartida però amb algun altre Estat membre. Val a dir també que no s’ha condemnat i empresonat mai cap dona a Andorra per la imputació d’aquest tipus de delicte. El Govern està aplicant mesures d’ajuda a la dona que desitja avortar, fora de les nostres fronteres, implementant recursos, o sigui que hi ha solucions pragmàtiques. S’ha aprovat al Consell General una llei de tècniques de reproducció humana assistida que, primmirada, conté una càrrega d’anticonstitucionalitat flagrant. Es pot afirmar sense por que tot l’entrellat és d’una hipocresia monumental. Però a vegades la diplomàcia també és hipocresia i l’estem exercint obertament perseguint solucions. L’aprovació d’una llei que comporti la interrupció de l’embaràs ens aboca automàticament a la desaparició del coprincipat. No podem exigir a la Mitra que miri cap a un altre costat, com ho ha fet amb la recent llei de reproducció assistida i les seves raons deu tenir... De fet, la resolució del conflicte és prou senzilla i es diu democràcia: quan hi hagi una majoria suficient, favorable a abocar tota la seva energia vers la despenalització de l’avortament, sabent el que comporta, que plantegi una nova estructura institucional. Personalment em quedo amb el Coprincipat, ja que el pla B no em mola gens.