Les set claus

Accelerats

Anar de pressa no implica caminar més ràpid o pensar de forma més àgil

Creat:

Actualitzat:

Quan desenvolupis la consciència del moment present i augmentis la teva concentració mental, no únicament sentiràs una gran calma en la teva vida, sinó que alliberaràs la plenitud de la teva potència mental.

El Dalai Lama, líder inspirador de la cultura i religió budista, va sentenciar: “El que més em sorprèn de l’home occidental és que perd la salut per guanyar diners, i després perd els diners per recuperar la salut. I per pensar ansiosament en el futur, no gaudeix del present, per la qual cosa, no viu ni el present ni el futur. I viu com si no hagués de morir mai, i mor com si mai hagués viscut.”

Vivim en un món excessivament accelerat, en el qual comencem moltes coses sense haver tingut el temps d’acabar-ne d’altres. Molts cops ens sentim desbordats per les circumstàncies. Treballem i gaudim acceleradament. Sovint actuem sense pensar. No digerim els nostres actes. No dediquem el temps necessari a conversar amb un amic, al plaer de prendre un cafè assossegadament o al de llegir un bon llibre amb tranquil·litat. Reflexionem poc i no dediquem minuts a pensar què volem realment. Cada matí ens deixem envair per una rutina que ens té segrestats. Sovint ens deixem portar i acabem fent el que pensem que els altres esperen de nosaltres i no el que realment nosaltres volem fer i ens convé. Valorem excessivament el passat i ens preocupem en excés pel futur, deixant d’assaborir el fantàstic elixir del present.

Està molt bé i és honest aspirar a més, a tenir més, a viure millor, més confortable, a tenir una vida plena d’alegries, plaers i comoditats, però fer-ho acceleradament no et conduirà a ser més feliç. Un dels grans ancoratges d’una vida feliç és el d’assaborir el present amb intensitat, intentant xuclar-li cada segon el millor que està disposat a donar-te.

Jean de la Bruyère va dir: “Només hi ha tres esdeveniments importants a la vida: néixer, viure i morir. No sentim el primer, sofrim en morir i massa sovint ens oblidem de viure.”

tracking